|
Les primeres notícies documentades sobre la capella ermitana de Santa Cristina de Lloret, gràcies
als estudis recentment realitzats per en Joan Domènech Moner, provenen de l'any 1354.
A continuació els oferim l'article "Document de 1354 sobre l'ermita de Santa Cristina",
Joan Domènech Moner, Butlletí informatiu Obreria de Santa Cristina (2001).
DOCUMENT DE 1354 SOBRE L'ERMITA DE SANTA CRISTINA
"Fins ara el document més antic conegut relatiu a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar
era el de 1376 a través del qual es donava autorització per recaptar almoines destinades a
millorar l'esmentat temple, tal vegada dels darrers temps de romànic, que es devia trobar força
ruinós. En una recent publicació seva (Ermites i santuaris de la diòcesi de Girona, Col·lecció
Francesc Montsalvatje, ha fet adonar-nos que, entre la documentació conservada en el seu centre,
hi ha un document anterior, de 1354, que recula l'antiguitat documentada de Santa Cristina uns 22 anys.
El document té la mateixa finalitat que el que fins ara coneixíem: emparar oficialment la recapta
d'almoines per a recontruir l'ermita lloretenca -cosa que demostra, d'altra banda, que fou una feina
llarga dins de bona part de la segona meitat del segle XIV-. Com que en aquells temps, com en tots,
ja hi devia haver finalitat pietosa. Per això els bisbes expedien uns documents d'acreditació.
Berenguer de Cruilles (que exercí de bisbe de Girona entre 1348 i 1362) a través d'un sínode
de 1354 -justament l'any del document que analitzem- va confirmar les mesures de precaució contra
els desaprensius, mesures que ja altres bisbes anterior també havien explicat. Aquestes mesures
comportaven, doncs, que el recaptador portés un document, cartell o carta acreditativa. Vet aquí
l'origen del document que comemtem, que, entre altres coses, ens aporta alguna novetat important
com ara la devoció al patró de Catalunya, Sant Jordi, en aquella ermita, cosa de la qual, fins ara,
no en teníem coneixement.En donem, a continuació, la transcripció, agraint a l'abans esmentat Mn.
Josep Maria Marquès algun cop de mà que ens ha donat sobretot en qüestions paleogràfiques. El
document consta en els folis 24 i 25 del llibre Lletres 1354-1355 U/24 de l'Arxiu Diocesà de
Girona i té la particularitat de presentar un espai en blanc deixat al seu moment per transcriure
la lletra cardenalícia de referència que hi havia d'anar i que va quedar sense incloure."
Lletres 1354-1355, U/24- f/24
Transcripció
"Berengarius, Dei gratia episcopus Gerundensis, universis Chistifidelibus per civitatem et nostram diocesem
derundensem constitutis ad quos presentes pervenerint, salutem in Domino et bonis semper operibus
habundare. Tanto vos ad pietatis et caritatis opera libentius invitamus, quanto ad ea exercenda vos
invenire credimus promptiores. Cum, igitur in parochia Sancti Romani a Loreto, dicte nostre diocesis
in loco vocato de Vilarnau, in honorem Sancti Georgii martiris, et sanctarum Christine et Lucie
virginum, quedam capella sit constructa et suppetentes non habeat facultates ex quibus illuminari
decenter valeat et ornari, ideo universitatem vestram in Domino exertamur quatenus de bonis a Deo
vobis collatis pias elemosinas et alia grata caritatis subsidia eisdem capelle et altaribus in ea
constructis misericorditer erogetis ut per subventionem vetram illuminari valeant et ornari, vosque
per haec et alia bona quae Domino feceritis inspirante ad aeterna felicitatis gaudia mereamini
pervenire. Mandantes per presentes sacristis, rectoribus, ebdomadariis, capellanis et clericis
aliis eccleriarum civitatis et nostre diocesis predictarum et eorum locatenentibus quatenus cum
nuncius dicte capelle ad ecclesias et parochias vestras declinaverit elemosinas petiturus et
presentibus tamen comu/nitus eum benigne recipiatis et caritative tractetis populumque vestrum
ad benfaciendum eisdem salubribus monitis induca/tis. Sperantes ab Illo premium qui in centuplum
remnerat omne/bonum. Ceterum nos vidisse et legisse noveritis quasdam paten/tes pergameneas
litteras quorumdam prelatorum sancte matris ecclesiae / eorumque sigilis apenditiis munitas
et in favorem dicte capelle et benefactorum eius factas recepisse quarum tenor noscitur esse
talis: "Universis .... (pàgina en blanc corresponent al text que es devia afegir posteriorment, de
tipus formulari) .... Nos, enim, episcopus Gerundensis, ex premissis inducti acbeatorum Petri
et Pauli apostolorum eius auctoritate confisi omnibus vere penitentibus et confessis qui prefate
/ capelle et eius altarius predictis manus porrexerint adjutrices quadra/ginta dies de iniuncta
eis penitentia per Spiritus Sancti gratiam misericorditer in Domino relaxamus / et dictas indulgentias
in predictis litteris jam dictorum prelatorum conten/tas in quantum de iure possumus approbamus.
Presentes tamen litteras per tri/enium proximum valere volumus et non ultra. Datum Gerunde, XI die
augusti anno a nativitate domini m ccc I quarto."
Traducció més o menys lluire
"Berenguer, bisbe de Girona per la gràcia de Déu. A tots els fidels cristians residents a la
ciutat i a la nostra diòcesi de Girona, als quals arribin aquestes lletres.
Salut en el Senyos i que abundeu sempre en les bones obres. Us invitem tant de bon grat als
actes de pietat i de caritat en la mesura en què us creiem ben disposats a accedir-hi.
Així, doncs, atès que a la parròquia de Sant Romà de Lloret, de la dita nostra diòcesi, en el
lloc anomenat de Vilarnau, hi ha construïda una determinada capella en honor del màrtir
Sant Jordi i de les santes verges Cristina i Llúcia i que no té mitjans suficients per ser
il·luminada decentment i adornada, per això, exhortem en el Senyor la vostra comunitat perquè
dels béns que Déu us ha concedit en treieu pies almoines i altres agradables auxilis de caritat
per a la capella i els referits altars en ella construïts, a fi que gràcies a la vostra
ajuda puguin ser il·luminats i adornats. I que vosaltres, per aquestes i altres coses bones
que fareu per inspiració divina, mereixeu arribar al goig de la felicitat.
Manem per mitjà de les presents lletres als sagritans, rectors, domers, capellans i altres
clergues de les esglésies de la ciutat i de la nostra diòcesi abans dites i als seus lloctinents
que, quan el missatger de l'esmentada ermita vindrà a demanar almoines a les vostres esglèsies i
parròquies, no solament el rebeu benignament, mentre porti les presents lletres, sinó que el
tracteu caritativament i, amb saludables exhortacions, induïu el vostre poble a fer el bé.
Esperant el premi d'Aquell que recompensa tota cosa bona centuplicant-la.
A més, sapigueu que Nós hem vist i llegit unes cartes públiques en pergamí, d'alguns prelats
de la Santa Mare Esglèsia, amb els seus segells pendents, i que hem rebut fetes a favor de dita
capella i dels seus benefactors, el text de les quals és com segueix: "A tots .... (pàgina en
blanc) .... Nós, doncs, bisbe de Girona, tenint en compte les lletres que precedeixen i confiats
en l'autoritat dels beats Pere i Pau, els seus apòstols, a tots els veritablement penedits i
confessats que posin mà per ajudar l'abans esmentada capella i els seus altars predits, rebaixem
misericordiosament en el Senyor, per la gràcia de l'Esperit Sant, quaranta dies de la penitència
que els ha estat imposada i, en quant podem per dret, aprovem les esmentades indulgències
contingudes en les predites lletres dels referits prelats. Volem, a més, que les presents lletres
valguin per al proper trienni i no més enllà. Donat a Girona, el dia 11 d'agost, l'any de la
nativitat del Senyor 1354."
Comentari
"Sense entrar a fons en l'estudi del document, que ho farem quan tinguem més temps, val la pena
subratllar el topònim que apareix en el text, Vilarnau, d'origen clarament romà, com tots els
que comencen per "vila" o "vilar", cosa que ens fan pensar en alguna vil·la romana, fet corroborat
per diverses troballes arqueològiques esporàdique, tot i que no s'hagi trobat un bon jaciment
-potser destruït amb la cristianització-. És sorprenent que en el document de 1376- el que fins
ara donàvem com a més antic- ja no s'esmenta el topònim i es diu que l'ermita esta "in loco
erroris et vaste solitudini", és a dir, "en lloc perdedor i d'immensa solitud". Penem, però, que
en 1348 havia passat la pesta nega i a Lloret, com a molt llocs, havien quedat molt masos
deshabitats, cosa que podria haver fet que hi haguessin moltes contrades realment desertes. Potser
també això hauria fet que l'ermita de Santa Cristina fos deixada sense culte o sense ningú
que se n'ocupés i s'hagués anat enrunant o fent malbé anteriorment. Sis anys després de la pesta
negra pensen, doncs, en recuperar-la. El topònim tornarà a sortir més tard, en documents més
moderns, però s'haurà convertit en Vallarnau, despistant una mica l'origen llatí i fent pensar
més aviat en l'accident geogràfic: la vall que va cap al mar, si és que es pot considerar així.
Pel que fa a les devocions, no és rar trobar el culte a Santa Llúcia lligat amb el de Santa
Cristina i altres verges. A Galícia l'hem trobat així en més d'un temple. Més a prop nore, sense
anar tan lluny, a Sant Joan de les Abadesses hi hagué un retaule pintat per Joan Gascó (segle XVI)
dedicat a Santa Llúcia, a la predel·la del qual (que es troba al museu local mentre la part
central del retaule, amb Santa Llúcia, és al Museu de Vic) hi ha Santa Cristina i alguna altra
verge. El culte a Santa Llúcia axisteix des de temps molt antics. El relat de la passió de la
santa és del segle V. Als Països Catalans s'introduí la devoció del segle XIII en avant.
(A Barcelona, per exemple, li fou dedicada una capella romànica erigida al voltant de 1268 pel
bisbe Arnau de Gurb).
Pel que fa a Sant Jordi, sembla que en el segle IV ja hi hagué un màrtir popular amb aquest nom,
a l'Orient. La difusió de la devoció a Sant Jordi per la cristiandat occidental es degué sobretot
als croats. Als Països Catalans el seu culte s'aferma a partir del segle X. Al monestir de
Ripoll, per exemple, ja hi hagué un altar dedicat a sant Jordi. Des de principi del segle XIII
aquest sant fou divulgat com a element de devoció cavalleresca. El seu culte fou propiciat per la
casa reial catalano-aragonesa. Per el Catòlic (1177-1213) autoritzà la creació de Sant Jordi
daten de 1565. En la iconografia catalana trobem un retaule de Lluís Borrassà de cap al 1390
i molts d'altres de pintors dels segles XIV i XV. El culte a Sant Jordi, doncs, no és rar, però
sobretot per als estaments d'un cert nivell. És més excepcional com a conseqüència de la devoció
popular, com sembla en el cas de Lloret i d'alguns altres llocs com ara Maçanet de la Selva i
Sant Llorenç de la Muga. En el primer cas, ens podria fer pensar que la devoció lloretenca ve,
precisament, d'haver format antigament un sol territori amb Maçanet fins a 1001, ara exactament
mil anys. Però no és així perquè mentre la referència a Sant Jordi, a Lloret , com a mínim és de
1456. Per tant, la de Lloret és la primera capella -no parlem de parròquia, que ens trobaríem
amb Sant Jordi Desvalls, per exemple, del segle XII- de les comarques gironines dedicada al
patró de Catalunya."
|
|
;)