Joaquim Ruyra

"Oh, les nostres platges! Amagades entre penyals, tenen un encant inexplicable. Són unes planícies que se'ns brinden enmig de cert secret. Riuen entre les roques, i llur color s'assembla de tal manera al de les carns rosades d'una fresca donzella, que si les nimfes de la faula fossin una realitat i s'hi ajaguessin després del bany, fàcilment passarien desaparcebudes, per tal que llur nuesa es confondria amb el to de les castes arenes….

I ja que he parlat de les nostres platges, no vull deixar de fer menció de la de Santa Cristina, que és la perla de totes elles. El seu pendís és tan suau; les seves arenes tan fines; les flors que hi creixen, tan extraordinàries; la vegetació que l'enronda, tan ufanosa, i el mar que la banya, tan manyac, que tota ella respira una mena d'idealisme femení. Res més escaient que assignar-li per patrona una nobilissima i santa vergeta. Abans de descobrir la seva capelleta ja sentim que la naturalesa la demana".

Joaquim Ruyra.

Josep Plà

"I del gran pi, del pi gros de Santa Cristina, ¿què no se n'hauria de dir? Quants àpats no s'han fet sota des seves frondes, quants suculents arrossos, saboroses llagostes, pollastres daurats no s'han menjat al seu voltant! Pocs llocs hi ha en tota la costa en què la naturalesa sigui més propícia als prudents i ordenats plaers de la taula i més compatibles amb els goigs de l'esperit".

Josep Plà. Tres Guies. Guia de la Costa Brava. Obra Completa, tomus 30. Edicions Destino Barcelona. 1976, 1992.